La complexitat que defineix l’acompanyament a infants i adolescents tutelats exigeix una actualització constant de les nostres competències professionals. En aquest sentit, la recent formació de 20 hores sobre intervenció en trauma als serveis residencials ha representat un punt d'inflexió significatiu per a la nostra entitat. Aquesta proposta no només ha aportat una base acadèmica consistent, sinó que ha servit per cohesionar els diversos serveis en una visió compartida i profundament humana sobre el patiment i la resiliència dels joves que acollim.
Abordar el trauma des de la comprensió
El programa es va dissenyar com un itinerari progressiu que va permetre als participants aprofundir en les diverses capes del trauma. Vam iniciar el recorregut amb una sessió dedicada a la relació entre el trauma i el cos. Aquesta perspectiva ens ha permès comprendre que la memòria del dolor no sempre es manifesta a través de la paraula, sinó que sovint queda encastada en el sistema nerviós, manifestant-se en estats d'hiperactivació o de bloqueig que ara sabem identificar i abordar amb molta més cura.
Dissociació: un mecanisme de supervivència
Vam seguir amb els conceptes teòrics fonamentals, un pas imprescindible per entendre com les experiències adverses d'infància alteren el neurodesenvolupament i la percepció del món. Un dels moments més reveladors de la formació va ser l'aprofundiment en els mecanismes de dissociació. Sovint, en el dia a dia dels centres, ens trobem amb infants que semblen absents o desconnectats de la realitat; comprendre que aquest és un mecanisme de supervivència necessari davant de situacions insuportables ha canviat radicalment la nostra manera de respondre-hi. Lluny de veure-ho com una falta de col·laboració, ara ho interpretem com un crit d'ajuda que requereix una presència segura i una regulació específica.
Aquestes sessions es van tancar amb un enfocament pràctic sobre l'acompanyament al trauma, on es van compartir estratègies d’intervenció que prioritzen la seguretat emocional i el vincle reparador com a eixos centrals del tractament.
L'impacte d'aquestes sessions ha estat altament satisfactori. La participació de professionals de diferents serveis ha generat una sinergia enriquidora, permetent que el coneixement circuli més enllà dels espais individuals i es converteixi en una cultura de centre. En conclusió, aquesta experiència formativa ens ha permès transitar cap a una pràctica realment sensible al trauma.
Amb un mapa més clar per acompanyar processos de reparació
Ja no ens preguntem "què li passa a aquest infant per portar-se així?", sinó "què li ha passat per necessitar sobreviure d'aquesta manera?". Aquest canvi de paradigma no només millora la qualitat de l'atenció que oferim, sinó que també protegeix la salut emocional dels nostres equips, en dotar-los de sentit i estratègies davant els reptes més complexos de la nostra professió.
Sortim d'aquesta formació amb la certesa que el camí de la reparació és llarg, però que ara disposem d'un mapa molt més clar per recórrer-lo al costat dels infants i adolescents.