La Núria Guàrdia, educadora del CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), i en Ferran Castellarnau, director del CRAE i del PIL (Programa d’Inserció Laboral) de la Fundació Persona i Valors, van participar en la taula rodona “Dins les sabates d’un infant acollit: vivències, vincles i mites”. Una conversa que han compartit al pòdcast de Ràdio Seu, on aprofundeixen en la realitat que van exposar.
La taula rodona va servir per entendre com funciona un CRAE, un recurs que depèn de la Generalitat de Catalunya i que forma part del sistema de protecció a la infància en situació de desemparament i que en aquest cas, aquest CRAE està gestionat per la Fundació Persona i Valors.
Però més enllà de la definició, la Núria ho resumeix de manera clara: “La nostra funció és cuidar”. Una tasca que passa, sobretot, per normalitzar el dia a dia dels infants que han hagut de ser separats de la seva família biològica. Els CRAE assumeixen la seva guarda i els acompanyen en tots els àmbits de la vida quotidiana.
Un dels grans reptes, coincideixen, és adaptar-se a les diverses realitats dels infants i fer del CRAE un espai que se senti com una llar. En paraules d’en Ferran: “Nosaltres tenim una conjuntura especial perquè treballem on l’altre viu”.
Durant un temps, el CRAE esdevé casa seva. Especialment en casos d’infants que han viscut situacions traumàtiques, aquest entorn es converteix en un espai acollidor i, com destaca en Ferran, “previsible”, una característica clau per reduir angoixes i generar seguretat.
I després del CRAE, què?
Quan s’arriba a la majoria d’edat, la majoria de joves continuen comptant amb el suport de la seva família i del seu entorn. Però no sempre és així per als infants que han passat per un CRAE.
En els millors casos, l’estada al centre és temporal. Tanmateix, hi ha situacions en què no és possible el retorn a la família biològica. I aquí apareix una realitat clara: el sistema de protecció no pot anar més enllà dels 18 anys.
Davant d’aquest escenari, els PIL (Pis d’Inserció Laboral) ofereixen una continuïtat. Són un recurs que permet als joves seguir estudiant amb suport socioeducatiu i comptar amb un acompanyament socioeconòmic que els ajudi, com a mínim, a cobrir les necessitats bàsiques del dia a dia.
Una feina d’acompanyament constant
Tal com descriu en Ferran, la feina de les persones professionals d’aquest sector és “d’artesania”. Cada infant és diferent, i les seves necessitats canvien constantment. Per això, l’acompanyament ha d’adaptar-se en tot moment a cada realitat.
Tant al CRAE com al PIL, cada jove o infant i les seves circumstàncies es posen al centre. L’objectiu és clar: oferir estabilitat, normalitzar el dia a dia i acompanyar-los en una etapa vital especialment complexa, en què aquest suport esdevé imprescindible.
Escolta el capítol sencer del pòdcast de Ràdio Seu aquí.