L'equip educatiu i professional del Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) Llar La Xicoia de la Fundació Persona i Valors ha escrit el conte: El viatge de l'Elin al CRAE.
El 30 d'octubre de 2025, es va celebrar la presentació. Un conte que és molt més que un relat: És un recurs educatiu per acompanyar el treball dels professionals de l’atenció a la infància i la joventut.
L’obra està pensada com una eina pràctica i emocional per als professionals que treballen amb infants i joves en Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE). Al mateix temps, el conte busca apropar a la ciutadania la realitat que viuen molts d’aquests infants i joves, sovint marcada per la separació familiar, l’adaptació a un nou entorn i la necessitat de resiliència. Ajudant a trencar prejudicis.
El conte segueix la història de l’Elin, una nena que ha de deixar de viure amb la seva mare per residir en un CRAE. A través de la seva mirada, el relat aborda amb sensibilitat temes universals i alhora complexos: la separació, la pèrdua, l’adaptació i la resiliència.
La presentació va comptar amb els ponents Óscar Martínez, Ferran Castellarnau, Marina Sonadellas i David Vázquez, que van abordar tres eixos clau:
-
Quines emocions s’activen quan una persona arriba a un servei residencial i què cal tenir present com a institució.
-
Com es viu la disjuntiva de treballar on viu la persona atesa i fins a quin punt donem veu als subjectes de l’acció socioeducativa per decidir sobre el lloc on viuen.
-
Què pot aportar l’educació social per transitar i cuidar aquests moments vitals.
>> Quan un infant o un jove ingressa en un CRAE, viu un canvi molt significatiu a la seva vida. Canvia de cop la seva llar, l’escola, les rutines, els vincles... És normal que aquest trencament generi desconcert i estrès. Tal com recull el conte, els nens i nenes senten moltes emocions alhora i cal acompanyar de prop aquestes emocions que s’hi activen —por, incertesa i enyorança pel que es deixa enrere, tot i que el centre treballi perquè sigui una llar, continua essent una institució; per això és imprescindible validar i sostenir aquestes emocions. Aquests canvis vitals activen processos de dol que cal reconèixer, legitimar i cuidar, preservant sempre que es pugui els vincles amb l’entorn d’origen. Acompanyar aquest dol és clau per transitar el canvi amb seguretat.
>> L’ofici d’educadora i educador social demana espais estables per compartir i pensar el rol. La formació sòlida i continuada, estabilitat emnocional, i la supervisió no són un extra: són imprescindibles per cuidar les persones i cuidar-nos com a professionals. Per aquest motiu, el grau d’Educació Social proporciona coneixements teòrics i tècnics, promou la reflexió i dota a l'estudiant de les eines necessàries per esdevenir un/a bon/a professional.
>> És important mirar l'altre horitzontalment, cadascú amb el seu paper, per comprendre que davant hi ha una persona amb el seu passat i amb una història de projecció de futur. Sense amor professional, l’ofici es fa més difícil.
>> Tenir les bones pràctiques és imprescindible, i potenciar el treball en xarxa: per compartir i crear sinergies amb l'altre. No pot ser que la professió, actuacions i resultats depenguin del professional que intervé, no va de tarannàs personals, s'han d'extreure bones pràctiques i resultats de les coses que funcionen.
>> Donar importància a la cura i no tant a l'expedient i a protocols rígids. Estimar a les persones que acompanyem perquè sense estima no podem tenir cura d'elles. Que vegin que hi ha un interès real, d'escolta, d'empatia...
>> Cal crear vincles sans, estables, reals amb els infants i joves.
Ja teniu el conte disponible: https://www.labookeria.com/el-viatge-de-lelin-al-crae-id-001000409
(Els ingressos obtinguts es reinvertiran íntegrament en activitats educatives, culturals i de lleure per als infants del CRAE La Xicoia).
No et perdis el vídeo resum: